jueves, 20 de octubre de 2011
sábado, 3 de septiembre de 2011
martes, 23 de agosto de 2011
Les petites choses
"Souvent la vie s'amuse.
Elle nous offre un diamant, caché (...), embusqué dans un mot, un regard, un sourire (...)
Il faut faire attention aux détails. Ils sèment notre vie de petits cailloux et nous guident. Les gens brutaux, les gens pressés, ceux qui portent des gants de boxe ou font gicler le gravier, ignorent les détails (....)
Mais si on se penche, si on arrête le temps, on découvre des diamants dans une main tendue (...)"
Elle nous offre un diamant, caché (...), embusqué dans un mot, un regard, un sourire (...)
Il faut faire attention aux détails. Ils sèment notre vie de petits cailloux et nous guident. Les gens brutaux, les gens pressés, ceux qui portent des gants de boxe ou font gicler le gravier, ignorent les détails (....)
Mais si on se penche, si on arrête le temps, on découvre des diamants dans une main tendue (...)"
La vida s'escola com grans de sorra a la mà i sovint les petites coses que en realitat conformen els grans pilars, ens passen massa desapercebudes.
Arrêtez le temps et amusez-vous des petites choses....je l'essaie depuis quelques mois!
Arrêtez le temps et amusez-vous des petites choses....je l'essaie depuis quelques mois!
martes, 26 de julio de 2011
Je t'aime
Una autora amb molta força que utilitza la llengua que m'agrada! Una combinació perfecta.
Visca el Penedès i el cava......
Visca el Penedès i el cava......
martes, 31 de mayo de 2011
Il·lusions, només il·lusions...
És bonic fer-se il·lusions a la vida.
És bonic il·lusionar-se amb els petits plaers quotidians, amb les persones, amb uns ideals...i cal fer-ho de tant en tant. És bo.
Quan un s'il·lusiona té tot el dret de viure una mentida i/o de sommiar una realitat.
La il·lusió és el motor de molts projectes; des dels més personals i íntims , fins als més professionals i públics. Amb il·lusió un es planteja fites, petits reptes reals, que sense aquesta no els veuríem del tot factibles.
La il·lusió neix de l'entusiame, de l'alegria, de la més mínima i insospitada espurna; una paraula, un gest, una mirada, un comentari, un pensament, una trobada, un moment especial...però alhora, per ella mateixa, la il·lusió genera esperança, canvis, confiança en un mateix, optimisme, idealització, positivisme davant la vida, somriures....tot un remolí de felicitat infinita.
Mais, hélas....!
Si un s'arriba a desil·lusionar, tot canvia. Un buit s'instal·la dins d'un mateix i apareix un sentiment de decepció profunda i de desengany, que ens indueix a un canvi de mires. El que abans es veia amb bons ulls, ara ens ho mirem des d'una altra perspectiva; més grisa si es vol, més serena, i potser, més realista.
Costa recuperar la il·lusió en aquests moments. Llavors és quan s'agraeixen infinitament, els bons consells d'una mà amiga i és quan el temps entra en escena, per tornar a engendrar, novament, petites llavors d'il·lusió, que posaran aquesta vegada, la seva mirada cap a un altre indret, i seguirem fent camí.
És bonic il·lusionar-se amb els petits plaers quotidians, amb les persones, amb uns ideals...i cal fer-ho de tant en tant. És bo.
Quan un s'il·lusiona té tot el dret de viure una mentida i/o de sommiar una realitat.
La il·lusió és el motor de molts projectes; des dels més personals i íntims , fins als més professionals i públics. Amb il·lusió un es planteja fites, petits reptes reals, que sense aquesta no els veuríem del tot factibles.
La il·lusió neix de l'entusiame, de l'alegria, de la més mínima i insospitada espurna; una paraula, un gest, una mirada, un comentari, un pensament, una trobada, un moment especial...però alhora, per ella mateixa, la il·lusió genera esperança, canvis, confiança en un mateix, optimisme, idealització, positivisme davant la vida, somriures....tot un remolí de felicitat infinita.
Mais, hélas....!
Si un s'arriba a desil·lusionar, tot canvia. Un buit s'instal·la dins d'un mateix i apareix un sentiment de decepció profunda i de desengany, que ens indueix a un canvi de mires. El que abans es veia amb bons ulls, ara ens ho mirem des d'una altra perspectiva; més grisa si es vol, més serena, i potser, més realista.
Costa recuperar la il·lusió en aquests moments. Llavors és quan s'agraeixen infinitament, els bons consells d'una mà amiga i és quan el temps entra en escena, per tornar a engendrar, novament, petites llavors d'il·lusió, que posaran aquesta vegada, la seva mirada cap a un altre indret, i seguirem fent camí.
domingo, 22 de mayo de 2011
La soletat
Avui que estic sola voldria parlar d'aquest sentiment. La soletat. Vaig llegir una vegada que no és el mateix estar sol que sentir-se sol i és veritat.
Sovint un es sent sol quan està acompanyat; sigui perquè no l'ompla estar amb aquella companyia o companyies, sigui perquè atravessa un mal moment personal....i el fet d'estar sol implica el veure's privat de forma tangible d'aquesta companyia pels motius que siguin.
El cas és que crec que hauriem de discernir entre estar sol per voluntat pròpia o impròpia i sentir-se sol per voluntat pròpia( ja que és un sentiment intrapersonal ) tot i que empès per motius impropis, motius que un mateix no genera, almenys de forma conscient. Perquè sentir-se sol per voluntat pròpia és una opció que descarto ja que parteixo de la base que un no es pot sentir sol expressament, sinó que en tot cas un vol estar sol per voluntat pròpia. Llavors la connotació del sentiment no és la mateixa.
D'altra banda, el fet d'estar sol i el fet de sentir-se sol poden i han de generar moments de retrobament amb un mateix d'una manera profunda i intensa, espais de reflexió i diàleg interior que poden fomentar el creixement com a persones. Sovint gaudeixo d'aquests moments tant meus que es generen per motius impropis i que aprofito per posar ordre, per queixar-me del que no m'agrada, per proposar-me canvis, per imaginar altres vides, per posar-me a prova, per parlar amb mi mateixa en veu alta.
De totes maneres no ens enganyem, estar sol no és dolent, pot ser una solitud passatgera i/o voluntària, sentir-se sol a vegades pot fer molt de mal, ja que aquest sentiment apareix quan menys t'ho esperes.
Em sento sola? Ara que estic sola m' ho pensaré...
Sovint un es sent sol quan està acompanyat; sigui perquè no l'ompla estar amb aquella companyia o companyies, sigui perquè atravessa un mal moment personal....i el fet d'estar sol implica el veure's privat de forma tangible d'aquesta companyia pels motius que siguin.
El cas és que crec que hauriem de discernir entre estar sol per voluntat pròpia o impròpia i sentir-se sol per voluntat pròpia( ja que és un sentiment intrapersonal ) tot i que empès per motius impropis, motius que un mateix no genera, almenys de forma conscient. Perquè sentir-se sol per voluntat pròpia és una opció que descarto ja que parteixo de la base que un no es pot sentir sol expressament, sinó que en tot cas un vol estar sol per voluntat pròpia. Llavors la connotació del sentiment no és la mateixa.
D'altra banda, el fet d'estar sol i el fet de sentir-se sol poden i han de generar moments de retrobament amb un mateix d'una manera profunda i intensa, espais de reflexió i diàleg interior que poden fomentar el creixement com a persones. Sovint gaudeixo d'aquests moments tant meus que es generen per motius impropis i que aprofito per posar ordre, per queixar-me del que no m'agrada, per proposar-me canvis, per imaginar altres vides, per posar-me a prova, per parlar amb mi mateixa en veu alta.
De totes maneres no ens enganyem, estar sol no és dolent, pot ser una solitud passatgera i/o voluntària, sentir-se sol a vegades pot fer molt de mal, ja que aquest sentiment apareix quan menys t'ho esperes.
Em sento sola? Ara que estic sola m' ho pensaré...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
