La soletat

Avui que estic sola voldria parlar d'aquest sentiment. La soletat. Vaig llegir una vegada que no és el mateix estar sol que sentir-se sol i és veritat.
Sovint un es sent sol quan està acompanyat; sigui perquè no l'ompla estar amb aquella companyia o companyies, sigui perquè atravessa un mal moment personal....i el fet d'estar sol implica el veure's privat de forma tangible d'aquesta companyia pels motius que siguin.
El cas és que crec que hauriem de discernir entre estar sol per voluntat pròpia o impròpia i sentir-se sol per voluntat pròpia( ja que és un sentiment intrapersonal ) tot i que empès per motius impropis, motius que un mateix no genera, almenys de forma conscient. Perquè sentir-se sol per voluntat pròpia és una opció que descarto ja que parteixo de la base que un no es pot sentir sol expressament, sinó que en tot cas un vol estar sol per voluntat pròpia. Llavors la connotació del sentiment no és la mateixa.
D'altra banda, el fet d'estar sol i el fet de sentir-se sol poden i han de generar moments de retrobament amb un mateix d'una manera profunda i intensa, espais de reflexió i diàleg interior que poden fomentar el creixement com a persones. Sovint gaudeixo d'aquests moments tant meus que es generen per motius impropis i que aprofito per posar ordre, per queixar-me del que no m'agrada, per proposar-me canvis, per imaginar altres vides, per posar-me a prova, per parlar amb mi mateixa en veu alta.
De totes maneres no ens enganyem, estar sol no és dolent, pot ser una solitud passatgera i/o voluntària, sentir-se sol a vegades pot fer molt de mal, ja que aquest sentiment apareix quan menys t'ho esperes.
Em sento sola? Ara que estic sola m' ho pensaré...