Avui estic contenta, especialment contenta....tot i que no m'ha passat res en concret!
No, no m'ha tocat la loteria, tot i que d'alguna manera ja em considero molt afortunada.
Sovint ens queixem, ens queixem per masses coses...coses que arriben a ser futeses en comparació amb els veritables problemes que tenen moltes persones. Ho veig setmanalment!
Per tant, no tinc dret a queixar-me; tinc una feina que m'apassiona, estic bé de salut i tinc una famíla que m'estima, a part de tot això disposo d'unes comoditats i d'uns fruïts que he anat construïnt, amb esforç, temps i paciència, que em fan sentir orgullosa i satisfeta del que sóc.
D'altra banda també penso que no sóc egoïsta; la vida m'ha donat alegries ( les tristeses avui no compten) i vull que altres també en tinguin, és per això que seguiré ajudant a totes les persones que ho necessitin, sobretot si són infants, encara que només sigui amb uns somriures a la setmana i un cop de mà quan tenen deures que els costa de fer. Ells s'ho mereixen, són nens i la seva infància ha d'anar acompanyada de moltes dosis d'afecte, d'escolta i de comprensió.
Encara sóc més afortunada quan penso que puc aconseguir que els meus somnis, els reptes i les fites que em plantejo, es puguin fer realitat, les puc fer realitat. Jo puc canviar el que no m'agrada, almenys tinc dret a intentar-ho! El pensament té força, tot i que el cor també.
Fa poc vaig llegir una mena de proverbi que diu: " A l'oceà fred d'aquest món, tu nomes pots posar-hi una gota de calor. Però aquesta gota dóna la raó de ser de la teva existència. "
En definitiva crec que és això el que dóna sentit a la meva vida.
I vosaltres, heu trobat el veritable sentit de la vostra? Així ho espero...
No, no m'ha tocat la loteria, tot i que d'alguna manera ja em considero molt afortunada.
Sovint ens queixem, ens queixem per masses coses...coses que arriben a ser futeses en comparació amb els veritables problemes que tenen moltes persones. Ho veig setmanalment!
Per tant, no tinc dret a queixar-me; tinc una feina que m'apassiona, estic bé de salut i tinc una famíla que m'estima, a part de tot això disposo d'unes comoditats i d'uns fruïts que he anat construïnt, amb esforç, temps i paciència, que em fan sentir orgullosa i satisfeta del que sóc.
D'altra banda també penso que no sóc egoïsta; la vida m'ha donat alegries ( les tristeses avui no compten) i vull que altres també en tinguin, és per això que seguiré ajudant a totes les persones que ho necessitin, sobretot si són infants, encara que només sigui amb uns somriures a la setmana i un cop de mà quan tenen deures que els costa de fer. Ells s'ho mereixen, són nens i la seva infància ha d'anar acompanyada de moltes dosis d'afecte, d'escolta i de comprensió.
Encara sóc més afortunada quan penso que puc aconseguir que els meus somnis, els reptes i les fites que em plantejo, es puguin fer realitat, les puc fer realitat. Jo puc canviar el que no m'agrada, almenys tinc dret a intentar-ho! El pensament té força, tot i que el cor també.
Fa poc vaig llegir una mena de proverbi que diu: " A l'oceà fred d'aquest món, tu nomes pots posar-hi una gota de calor. Però aquesta gota dóna la raó de ser de la teva existència. "
En definitiva crec que és això el que dóna sentit a la meva vida.
I vosaltres, heu trobat el veritable sentit de la vostra? Així ho espero...
