POEMA A LA INCERTESA

A vegades ho veiem tot tant clar que com més clar ho veiem, més incertes són les coses....És quan dormo que hi veig clar ( com deia el gran poeta...)

"Només ens confonem ( gairebé segur ) quan estem totalment segurs,
i podem donar per bastant cert el fet
que gairebé sempre existeix un cert grau d'incertesa.
Però al mateix temps tenim un grau suficient de RELATIVES CERTESES
com per anar caminant.

L'únic que ve a ser cert és que gairebé sempre hi ha un cert grau d'INCERTESA.
Una llàstima, tenint en compte que ens agraden força les CERTESES,
i que potser tenim, fins i tot, un cert impuls biològic i/o psicològic tendent a minimitzar els graus d'incertesa, d'aproximar-nos a situacions amb menys incerteses.

Però més ens valdria acostumar-nos a que les INCERTESES hi són,
a acceptar-les a un cert nivell,
a saber per exemple que hi seran quan planifiquem i preveiem...

Ens confondrem quasi segur si fem servir les paraules:
" Tot, totes, tots, sempre, mai, res, només, l'únic, els únics...",
ja que les excepcions acostumen a confirmar sempre
( o millor dit "gairebé sempre") les regles:

Gairebé sempre hauríem de preveure la possibilitat de contemplar excepcions a les nostres regles, siguin inventades, imposades, descobertes, intuïbles, observades...

Lúnica regla mes o menys fixa, és que NO N'HI HA, DE REGLES FIXES.
L'únic gairebé sempre impossible és que alguna cosa sigui totalment impossible..."