jueves, 20 de octubre de 2011
sábado, 3 de septiembre de 2011
martes, 23 de agosto de 2011
Les petites choses
"Souvent la vie s'amuse.
Elle nous offre un diamant, caché (...), embusqué dans un mot, un regard, un sourire (...)
Il faut faire attention aux détails. Ils sèment notre vie de petits cailloux et nous guident. Les gens brutaux, les gens pressés, ceux qui portent des gants de boxe ou font gicler le gravier, ignorent les détails (....)
Mais si on se penche, si on arrête le temps, on découvre des diamants dans une main tendue (...)"
Elle nous offre un diamant, caché (...), embusqué dans un mot, un regard, un sourire (...)
Il faut faire attention aux détails. Ils sèment notre vie de petits cailloux et nous guident. Les gens brutaux, les gens pressés, ceux qui portent des gants de boxe ou font gicler le gravier, ignorent les détails (....)
Mais si on se penche, si on arrête le temps, on découvre des diamants dans une main tendue (...)"
La vida s'escola com grans de sorra a la mà i sovint les petites coses que en realitat conformen els grans pilars, ens passen massa desapercebudes.
Arrêtez le temps et amusez-vous des petites choses....je l'essaie depuis quelques mois!
Arrêtez le temps et amusez-vous des petites choses....je l'essaie depuis quelques mois!
martes, 26 de julio de 2011
Je t'aime
Una autora amb molta força que utilitza la llengua que m'agrada! Una combinació perfecta.
Visca el Penedès i el cava......
Visca el Penedès i el cava......
martes, 31 de mayo de 2011
Il·lusions, només il·lusions...
És bonic fer-se il·lusions a la vida.
És bonic il·lusionar-se amb els petits plaers quotidians, amb les persones, amb uns ideals...i cal fer-ho de tant en tant. És bo.
Quan un s'il·lusiona té tot el dret de viure una mentida i/o de sommiar una realitat.
La il·lusió és el motor de molts projectes; des dels més personals i íntims , fins als més professionals i públics. Amb il·lusió un es planteja fites, petits reptes reals, que sense aquesta no els veuríem del tot factibles.
La il·lusió neix de l'entusiame, de l'alegria, de la més mínima i insospitada espurna; una paraula, un gest, una mirada, un comentari, un pensament, una trobada, un moment especial...però alhora, per ella mateixa, la il·lusió genera esperança, canvis, confiança en un mateix, optimisme, idealització, positivisme davant la vida, somriures....tot un remolí de felicitat infinita.
Mais, hélas....!
Si un s'arriba a desil·lusionar, tot canvia. Un buit s'instal·la dins d'un mateix i apareix un sentiment de decepció profunda i de desengany, que ens indueix a un canvi de mires. El que abans es veia amb bons ulls, ara ens ho mirem des d'una altra perspectiva; més grisa si es vol, més serena, i potser, més realista.
Costa recuperar la il·lusió en aquests moments. Llavors és quan s'agraeixen infinitament, els bons consells d'una mà amiga i és quan el temps entra en escena, per tornar a engendrar, novament, petites llavors d'il·lusió, que posaran aquesta vegada, la seva mirada cap a un altre indret, i seguirem fent camí.
És bonic il·lusionar-se amb els petits plaers quotidians, amb les persones, amb uns ideals...i cal fer-ho de tant en tant. És bo.
Quan un s'il·lusiona té tot el dret de viure una mentida i/o de sommiar una realitat.
La il·lusió és el motor de molts projectes; des dels més personals i íntims , fins als més professionals i públics. Amb il·lusió un es planteja fites, petits reptes reals, que sense aquesta no els veuríem del tot factibles.
La il·lusió neix de l'entusiame, de l'alegria, de la més mínima i insospitada espurna; una paraula, un gest, una mirada, un comentari, un pensament, una trobada, un moment especial...però alhora, per ella mateixa, la il·lusió genera esperança, canvis, confiança en un mateix, optimisme, idealització, positivisme davant la vida, somriures....tot un remolí de felicitat infinita.
Mais, hélas....!
Si un s'arriba a desil·lusionar, tot canvia. Un buit s'instal·la dins d'un mateix i apareix un sentiment de decepció profunda i de desengany, que ens indueix a un canvi de mires. El que abans es veia amb bons ulls, ara ens ho mirem des d'una altra perspectiva; més grisa si es vol, més serena, i potser, més realista.
Costa recuperar la il·lusió en aquests moments. Llavors és quan s'agraeixen infinitament, els bons consells d'una mà amiga i és quan el temps entra en escena, per tornar a engendrar, novament, petites llavors d'il·lusió, que posaran aquesta vegada, la seva mirada cap a un altre indret, i seguirem fent camí.
domingo, 22 de mayo de 2011
La soletat
Avui que estic sola voldria parlar d'aquest sentiment. La soletat. Vaig llegir una vegada que no és el mateix estar sol que sentir-se sol i és veritat.
Sovint un es sent sol quan està acompanyat; sigui perquè no l'ompla estar amb aquella companyia o companyies, sigui perquè atravessa un mal moment personal....i el fet d'estar sol implica el veure's privat de forma tangible d'aquesta companyia pels motius que siguin.
El cas és que crec que hauriem de discernir entre estar sol per voluntat pròpia o impròpia i sentir-se sol per voluntat pròpia( ja que és un sentiment intrapersonal ) tot i que empès per motius impropis, motius que un mateix no genera, almenys de forma conscient. Perquè sentir-se sol per voluntat pròpia és una opció que descarto ja que parteixo de la base que un no es pot sentir sol expressament, sinó que en tot cas un vol estar sol per voluntat pròpia. Llavors la connotació del sentiment no és la mateixa.
D'altra banda, el fet d'estar sol i el fet de sentir-se sol poden i han de generar moments de retrobament amb un mateix d'una manera profunda i intensa, espais de reflexió i diàleg interior que poden fomentar el creixement com a persones. Sovint gaudeixo d'aquests moments tant meus que es generen per motius impropis i que aprofito per posar ordre, per queixar-me del que no m'agrada, per proposar-me canvis, per imaginar altres vides, per posar-me a prova, per parlar amb mi mateixa en veu alta.
De totes maneres no ens enganyem, estar sol no és dolent, pot ser una solitud passatgera i/o voluntària, sentir-se sol a vegades pot fer molt de mal, ja que aquest sentiment apareix quan menys t'ho esperes.
Em sento sola? Ara que estic sola m' ho pensaré...
Sovint un es sent sol quan està acompanyat; sigui perquè no l'ompla estar amb aquella companyia o companyies, sigui perquè atravessa un mal moment personal....i el fet d'estar sol implica el veure's privat de forma tangible d'aquesta companyia pels motius que siguin.
El cas és que crec que hauriem de discernir entre estar sol per voluntat pròpia o impròpia i sentir-se sol per voluntat pròpia( ja que és un sentiment intrapersonal ) tot i que empès per motius impropis, motius que un mateix no genera, almenys de forma conscient. Perquè sentir-se sol per voluntat pròpia és una opció que descarto ja que parteixo de la base que un no es pot sentir sol expressament, sinó que en tot cas un vol estar sol per voluntat pròpia. Llavors la connotació del sentiment no és la mateixa.
D'altra banda, el fet d'estar sol i el fet de sentir-se sol poden i han de generar moments de retrobament amb un mateix d'una manera profunda i intensa, espais de reflexió i diàleg interior que poden fomentar el creixement com a persones. Sovint gaudeixo d'aquests moments tant meus que es generen per motius impropis i que aprofito per posar ordre, per queixar-me del que no m'agrada, per proposar-me canvis, per imaginar altres vides, per posar-me a prova, per parlar amb mi mateixa en veu alta.
De totes maneres no ens enganyem, estar sol no és dolent, pot ser una solitud passatgera i/o voluntària, sentir-se sol a vegades pot fer molt de mal, ja que aquest sentiment apareix quan menys t'ho esperes.
Em sento sola? Ara que estic sola m' ho pensaré...
jueves, 19 de mayo de 2011
Estic contenta!!!
Estic contenta avui!
M'agrada la Primavera, el bon temps, gaudir de bons moments sola o en companyia, m'agrada la meva feina, m'agrada tenir feina encara que em queixi dient que en tinc molta, m'agrada assolir fites proposades i crear-ne de noves, m'agraden tantes i tantes coses, que només em fa por el fet de no poder tenir temps de gaudir-les totes.
La vida és molt curta, massa, és per això que cal gaudir de cada instant bo...últimament ho estic aconseguint. No em capfico per res que no sigui necessari.
Aixecar-se cada matí amb energia positiva i oferir un somriure de tant en tant ens farà afrontar els problemes d'una altra manera. No vulguem viure tant ràpid, sense dedicar temps al que de debò importa. A la fi és el que compta; la pròpia vida i la manera com l'has viscuda al costat dels que t'aprecien.
Un petó amb somriure inclòs!
M'agrada la Primavera, el bon temps, gaudir de bons moments sola o en companyia, m'agrada la meva feina, m'agrada tenir feina encara que em queixi dient que en tinc molta, m'agrada assolir fites proposades i crear-ne de noves, m'agraden tantes i tantes coses, que només em fa por el fet de no poder tenir temps de gaudir-les totes.
La vida és molt curta, massa, és per això que cal gaudir de cada instant bo...últimament ho estic aconseguint. No em capfico per res que no sigui necessari.
Aixecar-se cada matí amb energia positiva i oferir un somriure de tant en tant ens farà afrontar els problemes d'una altra manera. No vulguem viure tant ràpid, sense dedicar temps al que de debò importa. A la fi és el que compta; la pròpia vida i la manera com l'has viscuda al costat dels que t'aprecien.
Un petó amb somriure inclòs!
miércoles, 18 de mayo de 2011
domingo, 1 de mayo de 2011
Un dia especial....
Desitjo a totes les dones que són mares i també a les que estan a punt de ser-ho, que hagin pogut disfrutar d'aquest dia, tant de bo fem d'aquest dia cada dia. De mare només n'hi ha una!
Felicitats mare...
Felicitats mare...
Norah Jones- Come away with me *lyrics*
És un tema ideal per tancar els ulls, relaxar-se davant d'una llar de foc i imaginar.......
sábado, 5 de marzo de 2011
SIDACTION 2009 - C'est ma vie
Com diu la cançó: C'est ma vie, c'est ma vie, no hi puc fer res, és ella la que m'ha escollit....c'est ma vie, no és l'infern però tampoc és el paradís!
domingo, 16 de enero de 2011
viernes, 14 de enero de 2011
El detall de Nadal
Un arbre de Nadal fet amb foam i paper transparent. A dins hi posem punta dels colors i ho decorem amb divermàgic!
La carpeta de plàstica
Hem recollit fulles de tardor i les hem enganxat a la carpeta. Després hem estampat la pintura per les vores, fins que hem marcat la silueta...Voilà!
Una altra portada:
La primera part del projecte "Castells i cavallers" està finalitzada; vegeu-ne la tapa. Hi falten les finestres per on cada alumne hi treu el cap!
lunes, 3 de enero de 2011
I pel 2011...
El meu desig: 
Un any 2011 ple d'alegries i de Felicitat! Que no ens falti ni la salut ni la feina!Una abraçada!
Un any 2011 ple d'alegries i de Felicitat! Que no ens falti ni la salut ni la feina!Una abraçada!Noël ensemble, une très belle chanson!
Passer ce Noël ensemble a été un souhait accompli! Je ne peux rien demander!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
