És bonic fer-se il·lusions a la vida.
És bonic il·lusionar-se amb els petits plaers quotidians, amb les persones, amb uns ideals...i cal fer-ho de tant en tant. És bo.
Quan un s'il·lusiona té tot el dret de viure una mentida i/o de sommiar una realitat.
La il·lusió és el motor de molts projectes; des dels més personals i íntims , fins als més professionals i públics. Amb il·lusió un es planteja fites, petits reptes reals, que sense aquesta no els veuríem del tot factibles.
La il·lusió neix de l'entusiame, de l'alegria, de la més mínima i insospitada espurna; una paraula, un gest, una mirada, un comentari, un pensament, una trobada, un moment especial...però alhora, per ella mateixa, la il·lusió genera esperança, canvis, confiança en un mateix, optimisme, idealització, positivisme davant la vida, somriures....tot un remolí de felicitat infinita.
Mais, hélas....!
Si un s'arriba a desil·lusionar, tot canvia. Un buit s'instal·la dins d'un mateix i apareix un sentiment de decepció profunda i de desengany, que ens indueix a un canvi de mires. El que abans es veia amb bons ulls, ara ens ho mirem des d'una altra perspectiva; més grisa si es vol, més serena, i potser, més realista.
Costa recuperar la il·lusió en aquests moments. Llavors és quan s'agraeixen infinitament, els bons consells d'una mà amiga i és quan el temps entra en escena, per tornar a engendrar, novament, petites llavors d'il·lusió, que posaran aquesta vegada, la seva mirada cap a un altre indret, i seguirem fent camí.
És bonic il·lusionar-se amb els petits plaers quotidians, amb les persones, amb uns ideals...i cal fer-ho de tant en tant. És bo.
Quan un s'il·lusiona té tot el dret de viure una mentida i/o de sommiar una realitat.
La il·lusió és el motor de molts projectes; des dels més personals i íntims , fins als més professionals i públics. Amb il·lusió un es planteja fites, petits reptes reals, que sense aquesta no els veuríem del tot factibles.
La il·lusió neix de l'entusiame, de l'alegria, de la més mínima i insospitada espurna; una paraula, un gest, una mirada, un comentari, un pensament, una trobada, un moment especial...però alhora, per ella mateixa, la il·lusió genera esperança, canvis, confiança en un mateix, optimisme, idealització, positivisme davant la vida, somriures....tot un remolí de felicitat infinita.
Mais, hélas....!
Si un s'arriba a desil·lusionar, tot canvia. Un buit s'instal·la dins d'un mateix i apareix un sentiment de decepció profunda i de desengany, que ens indueix a un canvi de mires. El que abans es veia amb bons ulls, ara ens ho mirem des d'una altra perspectiva; més grisa si es vol, més serena, i potser, més realista.
Costa recuperar la il·lusió en aquests moments. Llavors és quan s'agraeixen infinitament, els bons consells d'una mà amiga i és quan el temps entra en escena, per tornar a engendrar, novament, petites llavors d'il·lusió, que posaran aquesta vegada, la seva mirada cap a un altre indret, i seguirem fent camí.
